RELOJES PARADOS / RELOTGES ATURATS

GSM

-¡ El siguiente ¡ Apellido

-Rolex

-Años en el paro

-Uno

 Curriculum excelente. Marca indiscutible. Señor reloj lo siento. Las Iglasses están siendo más utilizadas que usted por los consumidores de lujo. Intentaré referenciarle por sus credenciales como asesor en un        museo en Londres.

- ¡ El siguiente ¡

-Casio

Curriculum: precisión, tecnología y fiabilidad. Veamos que puedo hacer porque los pulsometros digitales       han invadido las muñecas y brazos de los deportistas. Intentaremos enviarlo a Andorra donde quizás un         jubilado comprador le de empleo.

-  ¡El Siguiente!

-Swatch

Curriculum: divertido, marketing excelente. Veamos los teenagers ya tienen Iphone para mirar la hora. Bien quizás le encontremos algún hueco para los niños por debajo de siete años que aún no tienen móvil adquirido.

Señores y señoras relojes procedan a anotar sus nombres en esta lista para que les pueda atender mañana. 

Y así tristemente empezaron a escribir sus nombres: Omega, Tissot, Seiko, Cartier, Lotus, Citizen, TagHeuer, Bulgari y Viceroy.

Susana

GRUPO DE GENTE AL SOL

Cada tarde de domingo la dedicaba a visitar a su tío en la residencia donde éste estaba ingresado.

Eran unas visitas con frecuencia tediosas para el joven.  A veces entretenía a su tío jugando con él al dominó.  Otras, cuando su tío estaba más hablador, intentaba recabar información sobre navegación,  de lo cual su tío había sido un experto, con la esperanza de poder navegar en la barca que posiblemente heredaría. 

Ultimamente su tío estaba muy poco activo mentalmente y las tardes del domingo transcurrían en una escena de abuelitos bien arreglados, sentados al sol, con las miradas perdidas hacia el infinito.  Era como si el tiempo se hubiera detenido para todas esas personas excepto para el sobrino, que, sentado también, devoraba las páginas de un libro de barcos.

Por fin llegó el día soñado.  El día en que la barca era suya y podría navegar.  Tras realizar todas las revisiones y reparaciones mencionadas en el manual, se dispuso a zarpar mar adentro.  Tan ansioso estaba de verse rodeado de ese mar de dimensiones infinitas, que no reparó en que se había anunciado un temporal.  Tras dos horas de placer de verse manejando su velero que se deslizaba con el impulso de un suave viento,  el cielo comenzó a agrisarse.  El azul del mar también se estaba haciendo gris, y después negro.  Tendría que darse prisa para regresar a la costa.  Arrió velas, encendió el motor y tras muchos esfuerzos logró cambiar la dirección para dirigirse a tierra.  Pero el viento aumentó repentinamente, las olas eran de varios metros, el cielo ya casi negro y la lluvia, torrencial entre truenos y relámpagos.  Sintió miedo.  Intentó pedir ayuda con la radio, pero ésta no funcionaba.  El agua inundaba la barca que se inclinaba de un lado y de otro, fue lanzada a la deriva hasta chocar con unas rocas. El joven se vió en el agua, nadando como podía y sin poder ver hacia dónde se dirigía, hasta que agotó sus fuerzas.  Era de ya de noche, tenía mucho frío, y el temporal continuaba.  Supo entonces que iba a morir.  Perdió su miedo, recordó a los abuelos del geriátrico con las miradas perdidas en la atemporalidad, y descansó en paz.


María Jesús (Mariajes)



RELLOTGE ATURAT

Les estances estaven mig en penombra, les grans finestres tapades per unes cortines grogues espeses, deixaven passar una llum tènue. Els mobles coberts amb roba blanca, semblaven fantasmes. Però el que més em cridaval’atenció, és la quantitat de rellotges que hi havia a cada sala. En alguna d’elles vaig veure’n fins a tres, molt treballats i amb ornaments i figures, que feien veure que els aguantaven. Però tots estaven aturats. 

El temps s’havia parat en aquelles cambres. Jo anava ambl’uniforme de vigilant del palau. M’havienen carregat, juntament amb el meu company, que retirés les fundes dels mobles de cada sala i obris totes les cortines, per deixar-ho a punt per a  la visita dels turistes, l'endemà.

Era un palau preciós que havia estat tancat per obres feia un any. Per fi s’obria al públic i jo era la guarda vigilant que feia que els visitants no traspassessin elscordons, ni toquessin les obres d’art. En aquell lloc, s’havien celebrat festes i banquets molt importants, dos segles enrera.

Però els rellotges estaven paralitzats. Anava recorrent les habitacions i em vaig quedar glaçada: tots ells marcaven la mateixa hora, les onze de la nit. Pensava, qui ho hauria posat així.

El dia següent a les nou del matí vam obrir. Ja feia estona que a l’exterior s’havia format una cua llarguíssima de visitants. Moltes persones de diferents països, volien veure el palau.

Jo, vestida amb l’americana i pantalons reglamentaris, tenia cura que ningú toqués res.

A migmatí va entrar un grup amb la guía d’espanyol. Vaig seguir-la una estona i va dir molt misteriosament que l’última persona que hi visqué, va ser el marquès. La seva dona moria sense donar-li un hereu, i ell va tenir amors amb una noia del poble, que va tenir un fill seu. Quan ella li digué que volia que l’ajudés en la manutenció del nen, ell si va negar. La va fer fora de la vila, i va dir a tothom que no la coneixia. Ella el va maleir, i així fou com als tres dies va morir d’un mal desconegut, al vespre després de sopar. L’endemà el van trobaramb un rellotge a la mà. Marcava les onze de la nit. Era llegenda o realitat?

Laia

RELLOTGES ATURATS

El meu amic l’inspector Laertes i jo, havíem rebut una notificació del inspector de la policia de Girona, que ens assabentava de que tenien noves dades sobre el nostre antic i psicòpata amic el Doctor Ribó, que ja sens havia escapat varies vegades. Es veu que continuava amb els seus experiments de genètica, i aquesta vegada estaven desapareixent del carrer dones en situació de pobresa i exclusió social, no més grans de 40 anys, pel que l’inspector Queralt, qui se’n recordava del cas que havia sortit als periòdics de l’ ADN modificat, es va posar en contacte amb el meu amic Laertes, per invitar-nos a fer-li una visita i posar-nos al corrent, per que hi havia una clara correlació entre els dos casos. Els serveis socials, havien donat l’alarma dels casos de les dones desaparegudes.

A primera hora del matí, vam agafar el regional cap a Girona. Ens esperava un viatja de dues hores, així que vaig portar-me el joc d’escacs de viatja que tenia a casa. Sempre m’he preguntat, que el meu amic Laertes, essent tant enginyós i intel·ligent, no em pogués guanyar quasi mai a aquest joc.

En arribar a Sant Celoni, ja ens vam adonar de que hi havia quelcom que no rutllava. El tren va començar a anar cada vegada més a poc a poc i de tant en tant s’aturava.  Vam preguntar al revisor si era normal aquestes aturades, i ens va dir que no, menys encara en un dia laboral com aquell dia, i que no tenia coneixement de cap incidència.

Laertes va trucar pel mòbil a l’inspector Queralt de Girona, i li va comentar el que passava. Això feia olor a socarrimat, em va dir en Laertes. I tenia raó, perquè tot d’una el tren es va aturar a l’estació de Maçanet-Massanes, i d’allà no es movia. Laertes, va anar a buscar al revisor que estava a l’altra punta del vagó i van parlar amb la central, per veure què hi  passava. Tothom estava aterrit a la central, perquè els rellotges que donen la sortida als trens de l’estació de Maçanet-Massanes, s’havien aturat i no entenien perquè, i els tècnics estaven treballant a dojo, perquè s’apropava a la via un tren de Alta velocitat i col·lidiria  amb el tren on anàvem nosaltres cap a Girona. Laertes, va estar parlant pel walkie-talkie amb el cap de la central, i tot d’una ens diu al revisor i a mi que l’acompanyem fins a 200 m. de l’estació on hi havia un canvi d’agulles antic, però que per sort encara va funcionar, just a temps al mateix moment que  l’avant ja estava a sobre nostre. Tot i que el conductor de l’avant estava avisat per la central del que hi passava, aquests trens triguen a reduir la marxa bastant més que un tren normal, pelque tot i que no anava ja a gran velocitat, hagués estat un desastre la col·lisió a l’entrada de l’estació.

Ara ja estaven més que segurs  de que el nostre psicòpata Doctor, s’havia declarat en enemic número ú nostre. Naturalment vam prosseguir el viatge  fins a arribar a Girona, i trobar-nos amb l’inspectorQueralt, encara que Laertes sabia molt bé que Ribó ja hauria volat d’allà en assabentar-se que havia fracassat el seu pla.

Al dia següent, l’inspector Queralt ens va trucar per comunicar-nos que havien estat trobades les dones desaparegudes en bon estat, i que ens passaria un informe complert de totes les declaracions que fessin.

Lola Ruiz Jurado.